Què és l’IIVTNU?
L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) és un tribut directe que grava l’increment de valor que experimenten els terrenys.
Es posa de manifest arran de la transmissió de la propietat dels terrenys per qualsevol títol, o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitador del domini, sobre els terrenys esmentats.
Per determinar-ne la base imposable, només es té en compte el valor cadastral del sòl del terreny. No es computen els valors cadastrals de les construccions.
Qui l’ha de pagar?
El responsable de pagar l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana depèn del tipus de transmissió realitzada:
- En una transmissió onerosa (compravenda, permuta, etc.), la plusvàlua l’ha de pagar la part venedora.
Excepció: Quan la transmissió sigui onerosa i el transmissor sigui no resident a Espanya, és l’adquirent qui està obligat a pagar aquest impost.
- En una transmissió lucrativa (herència, donació), la plusvàlua l’ha de pagar qui adquireix el bé (la part adquirent).
Avís: Qualsevol altre pacte que acordin les parts, contrari al que s’ha exposat, no pot ser admès per les administracions, i no altera les obligacions tributàries, sens perjudici de les conseqüències jurídiques de caràcter privat que se’n derivin.
Quan s’ha de pagar?
L’IIVTNU es merita quan es produeix la transmissió. Per tant, l’obligació tributària apareix a partir d’aquest moment.
Aquest impost es gestiona per declaració dels obligats tributaris, els quals ho han de comunicar a l’ajuntament on radica l’immoble que s’ha transmès, en el termini de 30 dies hàbils des del moment que es produeix la transmissió.
Herències: Quan la transmissió és per herència, l’hereu té sis mesos per declarar el fet des del moment de la defunció. En situacions extraordinàries es pot sol•licitar que el termini de declaració s’ampliï a un any.
Quin import s’ha de pagar?
L’import de la plusvàlua depèn del valor cadastral del sòl que tingui l’immoble i del tipus de dret transmès.
En les transmissions de terrenys, s’aplica el valor cadastral del sòl. En les transmissions de drets, com poden ser els d’usdefruit, depèn de l’edat de l'usufructuari.
Quan es transmeten el dret per construir una o més plantes per sobre o per sota un immoble, depèn de la proporcionalitat assignada en l’escriptura de transmissió.
Quan l’immoble pertany a un municipi que ha estat afectat durant els darrers cinc anys per una nova ponència de valors cadastrals, l’ajuntament fixa una reducció legal sobre el valor cadastral del sòl que pot oscil·lar entre el 40 i el 60% en la seva ordenança fiscal. Si no ho fa, cal aplicar el 60%.
A aquesta base liquidable se li apliquen uns coeficients per un període màxim de 20 anys de tinença de l’immoble, en què els anys es computen com a anys sencers. Els coeficients els aprova cada ajuntament en l’ordenança fiscal corresponent.
Finalment, l’ajuntament ha d’aprovar el tipus impositiu que s’aplica al resultat de les operacions anteriors.
A la quota íntegra, se li pot aplicar una bonificació en els supòsits de transmissions lucratives per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, dels cònjuges i dels ascendents i adoptants. Aquesta bonificació és optativa per als ajuntaments i l’han de reconèixer per ordenança fiscal.
On s’ha de pagar i com?
Els obligats tributaris han de presentar una declaració davant l’ajuntament on radica l’immoble, en el termini de 30 dies hàbils des que es produeix la transmissió.
Excepció/Herència: Quan la transmissió és per herència, el termini és de sis mesos, prorrogable fins a un any a sol·licitud del subjecte.
Els ajuntaments poden optar per l’autoliquidació per part dels subjectes passius o per la liquidació del deute corresponent.
D’altra banda, els notaris han de comunicar als ajuntaments les transmissions realitzades en cada municipi, a fi de comprovar que les dades declarades són correctes.
Regulació de l’IIVTNU
L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana està regulat per:
- El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (articles 104 a 110);
- Les ordenances fiscals dels ajuntaments, on es poden fixar els tipus impositius i les bonificacions aplicables (amb els límits marcats per la llei) i la resta d’aspectes substantius i formals per la seva gestió i recaptació.
FAQs - Preguntes freqüents
1. Vaig vendre la casa i vàrem acordar que totes les despeses d’escriptures i impostos anirien a càrrec del comprador. Per què l’Administració em reclama a mi l’IIVTNU?
Perquè, d’acord amb el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en el cas d’una compravenda, el subjecte passiu d’aquest impost és la part venedora.
D’altra banda, la Llei general tributària estableix que els pactes que puguin acordar les parts d’un negoci jurídic no afecten les administracions. Així doncs, la part venedora ha de pagar l’IIVTNU i si s’ha fet constar, en document públic, que aquest impost anirà a càrrec de la part compradora, la part venedora li haurà d’exigir que li pagui. Si no ho fa, haurà d’acudir a la via civil per exigir-li.
2. M’he separat de la meva parella, i en el conveni regulador hem acordat que l’immoble passa a ser de la meva propietat. He de pagar l’IIVTNU?
Aquest és un supòsit d’exempció, motiu pel qual aquest acte de transmissió no està sotmès al pagament del tribut. Tot i això, cal tenir en compte que si posteriorment es transmet l’immoble, el període computarà des del moment en què es va adquirir l’immoble, sense que la transmissió objecte del conveni regulador computi.
3. Vull fusionar la meva empresa amb la d’un amic, haurem de pagar plusvàlua per a l’aportació dels béns immobles d’alguna de les dues societats?
Aquest també és un motiu d’exempció, tant en els casos de fusió, absorció o escissió de societats, així com per aportacions econòmiques d’una branca d’activitat, d’acord amb l’establert en la Llei de l’impost de societats.
4. Què passa si m’oblido de presentar la meva declaració en el termini previst i la presento uns dies més tard?
La normativa tributària estableix que en aquests supòsits l’Administració pot aplicar a la liquidació un recàrrec d’extemporaneïtat, que pot oscil·lar entre el 5% i el 20%, d’acord amb el termini que triguem a presentar la nostra declaració.
A més, si no es presenta aquesta declaració, l’Administració pot obrir un expedient sancionador, i la sanció pot representar un 50% de l’import de la liquidació resultant.
5. Un familiar va morir, encara que entre tots els hereus no ens posem d’acord amb els béns que ens va assignar en testament. Sabem que hem de presentar una declaració, però no tenim clar a qui li correspondran els béns subjectes a plusvàlues. Què podem fer?
En les transmissions per actes per defunció hi ha un termini de sis mesos per fer la declaració. Ara bé, si en aquest termini no hi ha hagut un acord entre els hereus, aquests poden sol·licitar una pròrroga de fins a un any, moment en què s’haurà d’efectuar la declaració.
6. Vaig comprar un immoble a un estranger i vaig pagar la plusvàlua. Ara l’he venut a un espanyol i em diuen que també l’he de pagar jo. És que sempre ho he de pagar tot jo?
El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix que, en les transmissions oneroses, el tribut l’ha de pagar la part venedora, si bé s’estableix com a excepció els supòsits en què el venedor sigui una persona no resident a Espanya. En aquest cas, l’ha de pagar la part compradora.
És per aquest motiu que vau haver de pagar la plusvàlua quan vau comprar l’immoble a un estranger, i pel mateix motiu l’heu hagut de tornar a pagar ara en vendre’l.